TU MIRADA ME HACE GRANDE!

TU MIRADA ME HACE GRANDE!

martes, 17 de enero de 2012

Així sóc jo.

Hola. Sóc una persona normal, es podria dir. Sóc tímida, graciosa, romàntica, "ñoña", bromista, riallera però a la vegada seria, responsable, lleial. També em considero sincera, a vegades susceptible i sensible, bastant directa i realista. No sé si em costa fer amics. Des del meu punt de vista, sóc simpàtica i bastant sociable, sóc amiga dels meus amics. Odio la falsetat, la hipocresia, l'anar amb una persona per interès, el jutjar sense conéixer i la soletat. M'agrada estar envoltada de gent, amigues i amics, el meu xicot... De vegades sóc una persona "borde", desconfiada i trista. El que és cert és que no sóc algú a qui li agradi aprofitar-se dels altres, no sóc algú amb qui costi parlar. M'agrada escoltar, sé callar quan toca, m'agrada aconsellar i que m'aconsellin.
Ara mateix no estic còmode en la situació actual. La universitat. Allà he conegut a gent maquíssima, però tot i així sembla que em costi obrir-me. Tinc la sensació que no encaixo, que no sóc jo mateixa, que les noies amb les què em porto més no m'acaben de conéixer. M'agradaria que sabessin com sóc realment però no tinc ni idea de com fer-ho. No em sento integrada en un grup, em sento bastant desplaçada. Se'm treuen les ganes de seguir intentant res. Com em puc sentir millor si crec que no m'acabo de fer amb elles? Com puc fer que confïin en mi? Que riguin amb mi? Que, que, que...?

martes, 3 de enero de 2012

Personas que creen que sus padres quieren fastidiarles el futuro porque se preocupan por sus estudios, cuando son estas personas las que destruyen su propio futuro al no hacer nada y suspenderlo todo. No entiendo como hay gente que no valora tener estudios cuando hay personas que querrían tener esa oportunidad y no la tienen ni la tendrán.

lunes, 19 de diciembre de 2011

Gent, molta, massa gent.




En dos dies et pots trobar amb molta gent, molta gent que és diferent. Però també et pots trobar amb que una mateixa persona tingui personalitats diferents.
Pots estar bé amb una persona i que de sobte et sorprengui passant de tu, deixant-te de costat, ignorant-te...
Tanmateix, pots conéixer una persona de tota la vida i que et decepcioni en només un moment. Per què decepcionar-me? Doncs perquè es deixa influenciar per altres persones, perquè es deixa menjar el "coco", perquè arriba un moment en què ja no sap ni què fa.... I sé, perquè la conec, que després d'actuar com ho fa se'n penedeix, que es deu sentir molt culpable per haver fet mal a tantes persones en un tres i no res, que ho deu parlar amb aquelles persones i, com són tant orgulloses, li deuen dir que no demani perdó, que no intenti arreglar el què ha espatllat, que ja les té a elles...
Fer mal a persones que t'estimen i que tu també estimes és un error, un gran error. Tot i així, sé que no li he de donar importància, que arribarà un moment en què t'adonaràs que aquelles persones no estaran sempre al teu costat, que no les tindràs en el dolent, que només et voldran pel què a elles els interessi, que trobaràs a faltar a la gent d'abans, que t'escoltava, que no et deia el què volies sentir, que opinava però no et feia canviar la manera de pensar perquè pensessis com elles volien, que t'estimava i estava pels moments bons i els dolents...
No et penso dir el què has de fer, això ho has de decidir tu, encara que ja no tinc tan clar que sàpigues el què has de fer sense que t'ho diguin altres persones. Veuràs, tard o d'hora, on l'has cagat. Tu pots ajuntar-te amb les persones que vulguis, siguin més o menys adequades, ningú et pots dir amb qui has d'anar. Tu has de veure el què et convé i les persones que et deixen ser tu mateixa. Perquè hi ha persones que et tracten com una titella, a la que manipulen com els plau, i que t'impedeixen pensar com tu vols i actuar segons tu vols. Allibera't de les males influències ja...

martes, 18 de octubre de 2011

Quan no tens la raó.

És dur haver de veure dia rere dia com un membre de la teva família sempre fixa la seva atenció en tu. Això sí, no de forma positiva, tot el contrari. Sempre ha de criticar el què fas o el que no fas pel simple fet de distreure's, o això sembla. Encara que estiguis cansada, et trobis malament, estiguis fent un treball o qualsevol altra cosa, SEMPRE et ve a demanar que fagis coses que podrien fer els teus germans , que estan dormint, jugant a la play o a l'ordinador. Però NO! SEMPRE ha de venir a tu, com si tingués ganes d'iniciar una discussió i mira, jo això ja no ho aguanto.
Sempre està discutint amb tu perquè sí, buscant qualsevol motiu per fer-ho, criticant-te, esbroncant-te, cridant-te, fent-te sentir una merda i quasi explotant-te... Per què jo? Per què no li demanes a un altre? Per què m'insisteixes més a mi que a un altre? Tu ho veus normal?
Deixa de dir que ens tractes a tots per igual perquè això és una mentida com una casa. Apren a tenir-me respecte, a valorar el què faig, perquè la majoria de cops faig molt més que els teus altres fills, fixa't en com estic jo també, que no sóc de pedra i també estic cansada...
I, sincerament, JA ESTIC FARTA DE COM EM TRACTES.

domingo, 24 de julio de 2011

Avui ha sigut un mal dia.

Només despertar-me ja sabia que avui tindria un mal dia.
Després de dos malsons dels què m'he despertat plorant, els meus plans s'han cancel·lat. Amb tot el cansanci al damunt, m'he passat el matí plantada davant la televisió veient una pel·lícula, encara que no aconsegueixo recordar-ne ni la meitat. Sense haver esmorzat res contundent, la meva germana ha preparat el dinar. Se'm presentava una tarda igual d'avorrida que el matí, sense res interessant a fer i sense sortir de casa. Després d'una altra pel·lícula, de dormir perquè sí i de sopar, acabo el dia sentint-me i estant sola. Avui es pot dir que no ha sigut el meu dia. Avui és un d'aquells dies en què no sé a qui explicar la merda que em sento i la tristesa que noto.

martes, 12 de julio de 2011

Una realitat paral·lela.


És increible les diferents visions que poden tenir dues persones. El què està clar és que tothom té la seva part de raó, però en certa mesura. Sol passar que una de les dues persones té més raó que l'altre o que, simplement, te tota la raó.
Sóc d'aquelles persones a qui li emprenya veure gent que es fa la víctima i que explica coses que no tenen res de cert. No m'agrada que hi hagi gent que tingui tanta enveja dels altres que els fagi la vida impossible o que els intenti treure el què tenen per simple caprici.
Jo m'allunyo de la gent que em vol fer mal a mi i a la gent que estimo. Si hi ha algú que no em cau bé o no m'agrada la seva manera de fer, no tinc cap problema en mostrar el meu desacord.
Sóc una persona que dóna segones oportunitats, però terceres ja no. Em costa confiar amb la gent per fets passats però ho intento. Això sí, si em traeixen és difícil recuperar la meva confiança.
Estic farta de gents falsa, hipòcrita i "bocazas" que es fa la víctima sense ser-ho i que s'inventa la versió dels fets per no mostrar-se com és realment.
Sóc bona persona però no sóc estúpida.