TU MIRADA ME HACE GRANDE!

TU MIRADA ME HACE GRANDE!

martes, 17 de enero de 2012

Així sóc jo.

Hola. Sóc una persona normal, es podria dir. Sóc tímida, graciosa, romàntica, "ñoña", bromista, riallera però a la vegada seria, responsable, lleial. També em considero sincera, a vegades susceptible i sensible, bastant directa i realista. No sé si em costa fer amics. Des del meu punt de vista, sóc simpàtica i bastant sociable, sóc amiga dels meus amics. Odio la falsetat, la hipocresia, l'anar amb una persona per interès, el jutjar sense conéixer i la soletat. M'agrada estar envoltada de gent, amigues i amics, el meu xicot... De vegades sóc una persona "borde", desconfiada i trista. El que és cert és que no sóc algú a qui li agradi aprofitar-se dels altres, no sóc algú amb qui costi parlar. M'agrada escoltar, sé callar quan toca, m'agrada aconsellar i que m'aconsellin.
Ara mateix no estic còmode en la situació actual. La universitat. Allà he conegut a gent maquíssima, però tot i així sembla que em costi obrir-me. Tinc la sensació que no encaixo, que no sóc jo mateixa, que les noies amb les què em porto més no m'acaben de conéixer. M'agradaria que sabessin com sóc realment però no tinc ni idea de com fer-ho. No em sento integrada en un grup, em sento bastant desplaçada. Se'm treuen les ganes de seguir intentant res. Com em puc sentir millor si crec que no m'acabo de fer amb elles? Com puc fer que confïin en mi? Que riguin amb mi? Que, que, que...?

1 comentario:

  1. Amb qui més bé t'has de trobar és amb tu mateixa. Però això és molt difícil i fins i tot complicat, sobretot a l'època que estàs vivint. Però veuràs que ho aconseguiràs, i llavors començaràs a estar bé de nou amb les persones que t'agraden. De les altres no cal ni preocupar-se.
    TTM

    ResponderEliminar